Anhelar
Hi ha algunes persones, crec que una minoria entre la gran multitud, que tenen anhels en comptes, o a més a més de, desitjos. Segons els diccionaris anhel és un desig molt fort i/o més profund; crec que és una definició superficial i no estic del tot d'acord, més aviat diria que els desitjos són més físics i els anhels més espirituals, el desig té un component clarament orgànic, s'activen uns determinats mecanismes fisiològics, automàtics, que busquen la consecució d'un plaer, bàsicament, mentre que un anhel es crea i es manté amb una base menys fisiològica i més elevada, com a part de la personalitat.
Si consultem l'esoterisme, és a dir les doctrines que ens parlen de la naturalesa oculta de la realitat, veurem que ens diuen que el desig té un fort component astral, que en aquella doctrina defineix un "pla" com li diuen d'existència proper al pla físic material, en canvi l'anhel pertany a plans més elevats, com ara el pla mental. L'anhel no busca plaer, busca vivències de plenitud. L'anhel apunta més alt que el desig. Sent així, les persones amb sensibilitats espirituals seran més propenses a sentir anhels que no pas les persones més materialistes. I aquesta seria una manera de comprovar la definició de anhel com un desig superior, més espiritual.
Anhel d'amor
Dintre dels anhels segurament el més freqüent és el de viure un amor "perfecte"; en paraules d'una coach en desenvolupament personal:
I long for looooooooooove. I long for an epic love, replete with a handsome man pursuing me and desiring me. For friends and family that seek me out and adore me and express it to me so that I feel loved all the time.
Que tradueixo:
Tinc ganes de amooooooooooor. Anhelo un amor èpic, replet d'un home guapo que em persegueix i em desitja. Per amics i familiars que em cerquen i m'adoren i m'ho expressen perquè em senti estimada tot el temps.
Ahir veia el film francès un beau soleil intérieur que toca el mateix tema, una dona de mitjana edat, artista, per tant més espiritual que materialista, sola, i cercant aquest amor que no hi ha forma de trobar, i així, la protagonista va de decepció en decepció.
La decepció és el resultat segur de voler acomplir l'objecte d'un anhel d'amor basant-se en una persona, la que sigui, per més perfecte que ens pugui semblar en primera instància. Per què és així? Com dèiem l'anhel apunta alt, i l'anhel d'amor apunta a un amor ple, intens, continuat i perfecte, però les persones som variables, canviem de moment a moment constantment, i són imperfectes, així que per només aquest fet ja quedaria clar que és un error greu anhelar amor personal. De fet també la persona que anhela al ser persona també canvia amb el temps, i també és imperfecte, així que tenim algú variable i imperfecte buscant un amor permanent i perfecte en una altre persona que també és variable i imperfecte! Fracàs segur.
Anhel del Ser
Sovint les metàfores ajuden a entendre millor els temes poc materials, més espirituals; en el cas de l'anhel d'amor una metàfora que personalment m'ha ajudat és la de la llum del Sol i els seus reflexes. Imaginem una persona que queda encisada per el reflex del Sol en el mar.
La visió del reflex capta profundament la seva atenció i calma la seva ment, la transporta. la deixa en un estat transcendent molt i molt agradable. Però uns instants després, alguns núvols dispersos tapen parcialment el Sol i els reflexos pràcticament desapareixen, i amb ells també desapareix la vivència, per la qual cosa es sent decebut, "que poc ha durat!". Al cap d'una estona els núvols passen i torna a lluir el Sol, però els reflexos ja no són com eren doncs el Sol també s'ha mogut de posició com fa sempre contínuament, així que la persona s'ha de conformar amb uns reflexos diferents ... que també són temporals per que no duraran gaire a mesura que el Sol avanci en la seva trajectòria cíclica a través del cel. Si la persona desenvolupa un anhel per la vivència transcendent que li produeixen el reflexes, tal anhel està condemnat a ser complert com a molt alguns moments intermitents, i ja sabem que els anhels apunten més alt, a la permanència i a la perfecció.
Dons de forma similar l'amor és com la llum de Sol, que es reflexa en les persones de forma imperfecte i intermitent, i qui anhela amor i el busca en les persones es com qui anhela llum i la busca en el seus reflexos. L'anhel de llum i el de amor només troben la seva realització plena anat a la font de la llum i de l'amor, que és impersonal, ha de ser-ho per força, doncs les persones som limitades en tot: en llum, en amor, i en el temps.
Així, l'anhel realment apunta a la realització del Ser impersonal, que és l'únic que pot omplir del tot, sense límits de cap tipus, tot anhel. Doncs les persones són per definició sers limitats, mentre que el Ser és per definició il·limitat.
Si teniu anhel de amor, busqueu-lo primer en el vostre Ser interior, que és no limitat, i no a fora; un cop allí, trobat el vostre Sol interior, podreu irradiar l'amor que és el Ser, en fer-ho experimentareu unitat amb tot el que existeix, i llavors haureu trobat el que anhelàveu.
