La preocupació constant habitual crea negativitat i ens tanca les portes al coneixement.
El coneixement és una transformació de la consciencia, és vivencial, no conceptual.
S'adquireix per contemplació sense vacil·lació del goig de l'ànima.
Les condicions que demana són:
- fe (que és tenir present en la ment la existència de tot el que és espiritual, no evident, "ocult"),
- la tolerància (que és entendre i acceptar el que és)
- i una credulitat amb discerniment.
Les pràctiques que condueixen al coneixement són una veritable ciència divina doncs són mètodes que proporcionen resultats exactes, com ara calma, dignitat, benevolència, clemència i simpatia pels que encara no veuen res.
La ciència de l'ànima "toca" la font del plaer i del goig que és eterna i incondicional, i també infinita. Uneix la ment al goig espiritual o amor fins saturar-la.
Transmutació
És canviar el "mal" per "bé", lo inferior per lo superior. Es la base de la sabiduría. Requereix emoció, valor i energia.
Resulta en un estat de calm delit i joiosa expectació.
Pràctiques
Cal apartar tot sentiment contrari al goig per acció de la voluntat, estant atent, i efectuant una concentració incessant en la felicitat. No s'ha de lluitar ni destruir res, el que fem és transmutar.
Pràctiques formals puntuals
- Meditar en la unitat de la vida
- Contemplar el fons de la ment, que està en joiosa pau
- Contemplar les forces de la vida que estan en acció constant
- Contemplar el goig viscut
Pràctiques informals continuades
- Atenció plena constant a l'estat emocional
- Relaxar les tensions emocionals detectades, contemplar-les
- Detectar negativitat mental, no alimentar-la, transmutar-la.
