Una Ment que es desplega en el temps com un ona en un oceà
"El passat ja no existeix, el futur encara no existeix, només el present és real" és un pensament sovint usat per donar base al "estar aquí i ara"; però clar, aquesta base no té gaire base! Reflexionant una mica veus que el present no té cap durada doncs cada instant passa immediatament, per molt curt que el prenguis sempre serà un interval de temps amb un passat i un futur. Quan dura un instant? De fet res. Llavors si el present no té una durada de temps, no existeix en el temps! Només existeixen el passat i el futur com a temps. Però si també neguem la seva realitat llavors el temps no té cap realitat! Ni passat ni present ni futur! Ara bé, tot els esdeveniments succeeixen en el temps i a través del temps, sense una realitat temporal també els esdeveniments es queden sense escenari on representar-se! Alguna cosa no quadra en la afirmació "El passat ja no existeix, el futur encara no existeix, només el present és real".
D'altre banda tenim el concepte de Ment Universal de la que s'ha parlat per sobre en aquest blog en el post ¿Estamos en Matrix? i també una mica més extensament en l'article Universal and individual mind del blog The closed Room. Breument el concepte ens diu que TOT el que és manifestat, que existeix, que ha existit i que existirà és en essència una creació mental. És un del sels set principis de l'hermetisme :
El Tot és ment; l'univers és mental. El Tot és el conjunt totalitzador. No hi ha res fora del Tot
Fa alguns anys durant les meves meditacions matinals diàries vaig arribar a la mateixa visió, cada instant tot el que veiem està dirigit, controlat per lleis de la Natura executades i materialitzades amb una precisió absoluta, la més mínima desviació d'alguna de les lleis provocaria un col·lapse de la realitat que vivim. I ara afegiria que el temps passat existeix en aquesta Ment, res es perd del que ha succeït, ni un instant passat queda esborrat. Tot el que succeeix en el present està basat i possibilitat en el passat. Intentant entendre millor la relació entre Ment creadora i temps, he imaginat la metàfora d'una Ment que es desplega en el temps com un oceà que avança com un tsunami.
L'oceà és la manifestació de la Ment, és la Realitat creada per la Ment, el present és l'ona que es va movent endavant i el passat és l'oceà que queda per darrera de l'ona. Veiem que el present té unes dimensions mensypreables comparades amb l'oceà immens que queda al seu darrera, però al mateix temps és el que més ens crida l'atenció, és "el que està passant". Ara bé, l'oceà al darrera conserva tot per on va passar l'ona anteriorment, no desapareix, al contrari, és el suport de la ona ara i sempre, la ona no podria existir sense el mar de fons. En quan al futur és simplement la sorra devant de la ona.
Aquesta visió d'un passat etern sempre existent darrera del instant present a més a més de ser més consistent que la seva negació permet entendre per exemple el record de vides passades i possibilitar la reencarnació. Tal record seria l'accés de la nostra ment inconscient a la ment Universal, que com ja va explorar Jung en la seva teoria de la ment inconscient col·lectiva i altres investigadors del mites amb forta influencia del inconscient, deuen estar molt lligades, a diferencia de la nostre ment conscient que està fortament lligada al present i només als records que tenim al nostre cervell.
Llavors les nostres personalitats actuals es poden veure com un fil de esdeveniments, pensaments, memòries, dintre d'aquest oceà mental, evolucionant com ell en ell front de la ona. Les nostres personalitats anteriors i records de vides anteriors estan allí darrera, en l'oceà, no s'esborren ni es perden, i són en principi accesibles via tècniques de records de vides passades. El SER total és tot: tot l'oceà-Ment i també l'escenari infinit on està situat l'oceá, així com també la força que el mou, que crea la ona i que el manté. I el nostre Ser interior, transcendent a les personalitats temporals, és una petita individualització del SER total.
