Idiomes | Idiomas | Languages

dijous, 26 de desembre del 2024

 Una Ment que es desplega en el temps com un ona en un oceà

"El passat ja no existeix, el futur encara no existeix, només el present és real" és un pensament sovint usat per donar base al "estar aquí i ara"; però clar, aquesta base no té gaire base! Reflexionant una mica veus que el present no té cap durada doncs cada instant passa immediatament, per molt curt que el prenguis sempre serà un interval de temps amb un passat i un futur. Quan dura un instant? De fet res. Llavors si el present no té una durada de temps, no existeix en el temps! Només existeixen el passat i el futur com a temps. Però si també neguem la seva realitat llavors el temps no té cap realitat! Ni passat ni present ni futur! Ara bé, tot els esdeveniments succeeixen en el temps i a través del temps, sense una realitat temporal també els esdeveniments es queden sense escenari on representar-se! Alguna cosa no quadra en la afirmació "El passat ja no existeix, el futur encara no existeix, només el present és real".

D'altre banda tenim el concepte de Ment Universal de la que s'ha parlat per sobre en aquest blog en el post ¿Estamos en Matrix? i també una mica més extensament en l'article Universal and individual mind del blog The closed Room. Breument el concepte ens diu que TOT el que és manifestat, que existeix, que ha existit i que existirà és en essència una creació mental. És un del sels set principis de l'hermetisme :

El Tot és ment; l'univers és mental. El Tot és el conjunt totalitzador. No hi ha res fora del Tot

Fa alguns anys durant les meves meditacions matinals diàries vaig arribar a la mateixa visió, cada instant tot el que veiem està dirigit, controlat per lleis de la Natura executades i materialitzades amb una precisió absoluta, la més mínima desviació d'alguna de les lleis provocaria un col·lapse de la realitat que vivim. I ara afegiria que el temps passat existeix en aquesta Ment, res es perd del que ha succeït, ni un instant passat queda esborrat. Tot el que succeeix en el present està basat i possibilitat en el passat. Intentant entendre millor la relació entre Ment creadora i temps, he imaginat la metàfora d'una Ment que es desplega en el temps com un oceà que avança com un tsunami.


L'oceà és la manifestació de la Ment, és la Realitat creada per la Ment, el present és l'ona que es va movent endavant i el passat és l'oceà que queda per darrera de l'ona. Veiem que el present té unes dimensions mensypreables comparades amb l'oceà immens que queda al seu darrera, però al mateix temps és el que més ens crida l'atenció, és "el que està passant". Ara bé, l'oceà al darrera conserva tot per on va passar l'ona anteriorment, no desapareix, al contrari, és el suport de la ona ara i sempre, la ona no podria existir sense el mar de fons. En quan al futur és simplement la sorra devant de la ona.

Aquesta visió d'un passat etern sempre existent darrera del instant present a més a més de ser més consistent que la seva negació permet entendre per exemple el record de vides passades i possibilitar la reencarnació. Tal record seria l'accés de la nostra ment inconscient a la ment Universal, que com ja va explorar Jung en la seva teoria de la ment inconscient col·lectiva i altres investigadors del mites amb forta influencia del inconscient, deuen estar molt lligades, a diferencia de la nostre ment conscient que està fortament lligada al present i només als records que tenim al nostre cervell.

Llavors les nostres personalitats actuals es poden veure com un fil de esdeveniments, pensaments, memòries, dintre d'aquest oceà mental, evolucionant com ell en ell front de la ona. Les nostres personalitats anteriors i records de vides anteriors estan allí darrera, en l'oceà, no s'esborren ni es perden, i són en principi accesibles via tècniques de records de vides passades. El SER total és tot: tot l'oceà-Ment i també l'escenari infinit on està situat l'oceá, així com també la força que el mou, que crea la ona i que el manté. I el nostre Ser interior, transcendent a les personalitats temporals, és una petita individualització del SER total.


divendres, 18 d’octubre del 2024

De la ignorància (avidya) al coneixement (vidya)


La preocupació constant habitual crea negativitat i ens tanca les portes al coneixement.

El coneixement és una transformació de la consciencia, és vivencial, no conceptual.

S'adquireix per contemplació sense vacil·lació del goig de l'ànima.

Les condicions que demana són: 

  1. fe (que és tenir present en la ment la existència de tot el que és espiritual, no evident, "ocult"), 
  2. la tolerància (que és entendre i acceptar el que és) 
  3. i una credulitat amb discerniment.

Les pràctiques que condueixen al coneixement són una veritable ciència divina doncs són mètodes que proporcionen resultats exactes, com ara calma, dignitat, benevolència,  clemència i simpatia pels que encara no veuen res.

La ciència de l'ànima "toca" la font del plaer i del goig que és eterna i incondicional, i també infinita. Uneix la ment al goig espiritual o amor fins saturar-la. 

Transmutació

És canviar el "mal" per "bé", lo inferior per lo superior. Es la base de la sabiduría. Requereix emoció, valor i energia.  

Resulta en un estat de calm delit i joiosa expectació.

Pràctiques

Cal apartar tot sentiment contrari al goig per acció de la voluntat, estant atent, i efectuant una concentració incessant en la felicitat. No s'ha de lluitar ni destruir res, el que fem és transmutar.

Pràctiques formals puntuals

  • Meditar en la unitat de la vida
  • Contemplar el fons de la ment, que està en joiosa pau
  • Contemplar les forces de la vida que estan en acció constant
  • Contemplar el goig viscut

Pràctiques informals continuades

  • Atenció plena constant a l'estat emocional
  • Relaxar les tensions emocionals detectades, contemplar-les
  • Detectar negativitat mental, no alimentar-la, transmutar-la.

dissabte, 20 de gener del 2024

"Iluminación" ¿Qué es? ¿Y por qué podríamos desearla?

Iluminación”: se refiere a la acción de iluminar o el estado de iluminación,  aunque aquí nos referimos a la iluminación espiritual.

La iluminación espiritual es un estado caracterizado por tener menos pensamientos, casi ninguno, no mantener reactividad, estar libre de deseos personales, y al mismo tiempo albergar una sensación de profunda paz y también de sentirse muy despierto, muy conectado con todo. ¿Es un estado deseable? ¿Por qué podríamos desearlo?

Hay personas que tienen una vida bien equilibrada; sus mentes están altamente estructuradas, orientadas al bienestar personal. Desde que eran jóvenes, buscan estabilidad, rodeados de "personas apropiadas y correctas" y alejándose de "personas inapropiadas", buscan la pareja sentimental apropiada, también un buen trabajo, etc. Son personas que no se preocupan para los problemas de otras personas desafortunadas, no es su problema. Es una posición pragmática, incluso una actitud inteligente. La muerte de familiares y amigos se acepta pragmáticamente sin hacerse preguntas sobre el significado de la vida. Para esas personas, hablar de iluminación no es más que una tontería, una especie de escapismo de la realidad, sin ninguna utilidad ni interés. No están iluminados en absoluto, y tampoco lo desean en absoluto.

Nexes

Apartament de lloguer, Tarragona, fa uns díes que estic; regiro els armaris de la cuina, els de més amunt, i trobo aquest pot de café Soley amb el calendari de l'any 1980, està buit. 

Any 1980 ... on era jo en aquelles llunyanes èpoques? Era superjove, vivia a Barcelona amb els pares.


Giro el pot, i a la base veig que costava 10 pessetes el mig kilo, l'equivalent a 12 cèntims d'euro el kilo, al 2018 et pot costar entre 16 a 20 euros el kg, el preu ha augmentat unes 130 vegades ... Déu n'hi do. Em crida l'atenció que la fàbrica estava al C/Indústria de Barcelona a l'eixample dret; la meva dona treballava a 3 illes de distància, uns 300 metres, quan ens vam cassar, allà pels anys 90.

Així, aquell pot es fa fabricar mentre jo vivia amb els pares a la mateixa ciutat, en un carrer on molt a prop, va treballar la meva dona quan ens vam casar, i 30 anys després, me'l trobo a Tarragona en un apartament que hi llogat per uns dies.

Las fuerzas, inconscientes, de la Naturaleza

Son tres:

  • Creación: generación de nuevos seres, incluye la reproducción
  • Mantenimiento: de la propia vida, a más bajo nivel de conciencia, incluye la estabilidad de la materia y todas las leyes de la Naturaleza, desde la gravedad hasta el clima. También opera a nivel de especies (transmisión de genes, adaptación al medio) y de individuos (instinto de defensa, de alimentación)
  • Destrucción: las dos primeras fuerzas al movilizarse pueden producir la destrucción de otras cosas, "el pez grande se come al pequeño", matar para sobrevivir, un cataclismo geológico provoca la destruccióNaón en la forma de envejecimiento.
Nosotros los seres humanos vivimos una vida altamente organizada, la vida en sociedad implica seguir un elevado número de reglas, ordenanzas, leyes, costumbres, que se empiezan a inculcar en la infancia; tenemos organizadas hasta cierto punto la creación de vidas humanas, su mantenimiento y su desaparición. Pero la Naturaleza no nos tiene ninguna consideración, no distingue entre un ser humano y una bacteria, no hay nada que impida a ésta infectar al humano, parasitándolo, y matarlo, a pesar de que la bacteria es un organismo sumamente primitivo y el ser humano es el último producto de miles de millones de años de evolución de la vida en el planeta. Lo único que frena a la bacteria es el propio sistema immunológico de la persona, que a menudo falla. Todavía más extremo es la infección por un virus, un organismo que casi casi no puede considerarse ni un ser vivo, sino más bien una fracción de ADN que en vez de participar en la construcción de un ser vivo va por libre infectando y destruyendo a los seres a los que parasita. La creación y mantenimiento de esa vida bacteriana y vírica implica la enfermedad y la muerte de la vida evolucionada.


En el mundo animal también hay organización y con el mismo motivo: sobrevivir.

Son automáticas, programadas, actúan siempre de forma constante y a todos los niveles, desde un mineral pasando por un virus o una célula hasta nuestra mente, que crea, mantiene y destruye ideas.